Com m'agrada el Kartoffel

Buscant el sol a Ticino em trobat palmeres!!!!!

Aquest dissabte era el meu cumple, i una cosa em venia de gust: un finde assoleiat! Així que em llogat cotxe, reservat habitació en una osteria a Cavegno i convidat els veïns a venir amb nosaltres. Ticino és el cantó suís és l'italià, música per les orelles. Per arribar cal atravessar un túnel de 17km, el Sant Gottard o be per la collada (espectacular!!!!). Sortim divendres i tot i que arribem molt tard compensa llevar-nos ja a puesto i comprovar que, efectivament, fa un sol espeterrant, i el paissatge ens sorprent, ens corprés. Dominen les valls estretes, altes i frondoses com nomes havia vist a nova zelanda. El verd es el gran protagosnista, i les roques. És una zona molt famosa pels escaladors. Els pobles també són molt caraterístics perque estan fets amb pedres a diferència de les cases de fusta que es veuen per tot el país. Gent amable i tranquila que gaudeixen de mes dies sol de tot suïssa, i ho saben jejejjejee.



Dissabte excursioneta a pble de cabanes de Gerra, un lloc que enamora. Sopar d'aniversari amb una bona pizza al forn de llenya en una terrasseta i ressopó al balconet de l'osteria.



I el diumenge enfilem carretera amunt per la vall de Sambuco fins a trobar la barrera baixada, paissatge alpí amb clapes de neu, rius abundants i prats florits. Gaudim d'un dinar campestre i de veure l'Èlia descobrint els rocs, les flors i l'aigua.




I tarda de passeig al llac de Locarno, fent parada obligada per un bon geladet abans d'iniciar el retorn a la plujosa ciutat de zurich. Aquest cop fem el pas de montanya per estalviar-nos l'hora de cua a l'entrada del túnel. Abans de tornar al cantó alemany fem parada per fer un bon rosti, ara si, ja estem preparats per afrontar la tempesta que cau a tot el cantó de Zurich, quina bona tria que em fet!



La propera vegada que ens passem per Ticino, farem fotos de les palmeres!

Anem tots cap al ZOO!

Cap de setmana de tregua de pluja, que no vol dir que haguem tingut sol, NO! dissabte participavem en la cursa SOLA, tot un esdeveniment de la ciutatot un exemple de com els suïssos fan les coses: netes i super eficients. Un recorregut de 116 kM, trams de ciutat, de camps i de boscos, 800 equips de 14 persones, cursa de relleus, vaja, una festa! val a dir que el caliu de la cursa de la merce no hi era en absolut, en fi, estem a Zurich. Dissabte al vespre vem organitzar una barbacoa a la feina per retrovar-nos tots i comentar els diferents recorreguts. I diumenge ens em vem anar amb la veïna (la Màrie-Helene), el veí petit (el Morgane) i la Paola del lab cap al zoo.Prediccions de pluja però al final van respectar la nostra sortida i va començar a ploure durant la tornada a casa. Els petits ens van sorprendre. Si més no, feien veure que els divertia molt els goril·les, orangutans i els peixos. Durant mitja visita van estar fent una bona siesta mentres nosaltres disfrutavem amb els elefants, tigres i pingüins!

El Sant Jordi també ha arribat a Zürich!

Avui al matí hem rebut un paquet desde Barcelona, quina il·lusió!!! amb llibres de Sant Jordi, per millorar el nostre hort de balcó (ja uns ensenyarem unes fotos....) i per anar comprenent a la patufa que ja fa despuntant un bon geni......i també em rebut el primer conte del TEO, i un jersei molt especial, motes gràcies a les ties, no em deixarà de sorprendre un jersei fet a ma!!!! i para muestra, un boton!

A mullar-se a Elm!

Per el darrer cap de setmana anunciaven pluges a tot Suïssa, despres de tota una setmana plovent. Aixi que decidim marxar igualment a descobrir una micona aquest país. Fem una ullada al nostre mapa 3D. Busquem una petita vall, un poblet i cap a la cerca a la xarxa d'un allotjament. Resultat:Una casa d'hostes al poble d'Elm, al cantó de Glarus. Un lloc impressionant. Els refugis encara estan tancats, i els partaments cal llogar-los per una setmana. D'aquesta manera disposem de cuina, menjador. Arribem amb dos trens i un bus, en total 2 hores, però ja tenim optimitzada la logística i els tempos amb les siestes, menjades de l'Èlia.

Tot i que fa un finde de pluja encara podem aprofitar per fer una volta per la vall (els teleferics estan tancats tambe fins al juny). El Mateu aprofita per entrenar-se pels seus 13Km de la cursa de SOLA del proper capde. I diumenge decidim baixar a Glarus, la capital del cantó per fer una excursio al voltant d'un llac. Pero veiem que els busos i els trens van plens i tothom fa via cap a la capital, ens deixem endur per la gent i per la cerixent intensitat de la pluja, arribem a un mercadilllo, molt autentic i podem assaborir les galetes tipiques d'aquesta vall, unes bones compres, i a dinar tard a cassona, a acabar de veure ploure desdel sofa de casa, pero contents d'haver sortit a voltar una micona.

Pim, pam, l'Èlia ja ha fet un any!!!!

I és que el temps ens ha passat ràpid. L'aniversari de l'Èlia va caure enmig de les vacances de setmana santa, així que aquest cop estavem a la zona de Le Valier. I el vem celebrar en un dels millors llocs on pots fer Raclette a discrecio! (sease, hasta que el cuerpo diga basta). Els formatges, estaven tan bons, i l'ambient, genial. El lloc es diu Chateau Villa, a Sierre (http://www.chateaudevilla.ch/), per si mai passeu per allà. L'Èlia ens va regalar una bona dormida desde cinc minuts abans d'entra al restaurant fins just acabar els postres. Nosaltres li vem donar el sopar a l'estació de Sierre, a punt d'agafar el tren per arribar al nostre B&B. Però una setmana més tard em organitzat una barbacoa al parc del costat de casa, el Katzensee, amb la gent del meu laboratori i el grup del mateu. Ha estat genial, una bona inaguració de la temporada de pic-nics de l'estiu!!!! L'Èlia ha tingut figura de xocolata, enviada des de Barcelona!!!! una figura plena de xocolata que ha agradat a la gent d'aquí, i no és fàcil que "acceptin" xocolates de fora les valls. I quan l'elia s'ha llevat de la siesta s'ha trobat amb un regal genial del meu grup, una fantastica cadira vermella!!!!

Wanderweg

El dissabte l'he aprofitat per anar a veure un mercat de verdura fresca on he pogut veure parades de bon embotit, pa artesà, pasta fresca, peix i moltes altres coses nyami, nyami. Cal però no entretenir-se en arribar-hi perque a les dotze ja comencen a recollir les parades. Despres amb l'Èlia em agafat un petit funicular a Seilbahn RigiblickAddress:enfilat i em tingut una bonica vista de la ciutat i em descobert tot d'horts urbans i un bosc agradable per passejar. Mentrestant, el Mateu es recuperava de la febre.


I diumenge em decidit agafar altre cop el transport public i seguir unes de tantes rutes que proposa la web turistica de suïssa (myswitzerland) que oferix una sortida per cadascú i et porta a descobrir bons racons a mà de trens, tranvies, funiculars i autobusos. Aquest cop em fet la ruta Forch-Pfannesntiel-Mannedorf; boscs, prats, miradors, gent amb bici, gent a cavall, gent passejant, i això que el dia no acompanyava tant!. Ara ja em entés com funcionen aquí les indicacions per la montanya, tot són camins de baldoses amarilles i no es pot perdre de vista el Wanderweg. Per cert, a l'hora de dinar em tingut la grata sorpresa de topar-nos amb un restaurant amb uns bratswurs de por, i perque no anavem bè de temps, que si no una fondue......la propera vegada ja matinarem més! També em tantejat la motxilla per l'Èlia. L'ha ignagurat amb una dormida llarguíssima, hi està a gust!