dimarts, 26 de febrer del 2008
Ascensió americana en un ambient francòfon!
Ha estat un gran cap de setmana! Un company del lab del Mateu (francés) ens ha convidat a passar el cap de setmana amb la seva promesa (quebequà) i tres amics seus (una noia marroquina, un noi de Montreal i la seva companya neoyorquina i de pare francés). Lloc: una bonica casa enmig del parc natural dels Adirondaks, part dels Appalaches i que conté les montanyes més altes de la zona. La caseta del bosc és d'una familia que els findes que no la fan servir la posen a lloguer, un bon sistema. Després d'atravessar la frontera americana, pagar sis dolars per fer-nos una visa de tres mesos i respondre un munt de preguntes, arribem divendres a la nit a la nostra cabaneta de fusta, quina meravella, i està oberta, increïble! tot és de fusta, grans finestrals i un altre curiositat típica de la zona, l'element bàsic de decoració es basa en l'alce. Salers, pantalles de làmpares, cortines de bany, quadres, jocs de taula, a tot arreu la vista detecta un alce! Fem inmersió lingüística francesa i cultural quebequà, que vol dir està tot el dia amb una bonica copa plena de vi! l'ambient és molt agradable, són gen molt maca i divertida! el dissabte, anem a fer una sortideta amb els esquis de fons, resseguim una pista que ens porta a un llac, molt tranquil. Aquí es segueix sempre el camí marcat i a l'inici cal enregistrar-se en un gran llibre.
Sopar magnífic basat en la raclette, mmmm! I encara hi ha forces per fer una breu caminata nocturna amb les raquetes pels voltants de la casa, pirimpipero! i en deu minuts ja estem més que perduts! i no hi ha cases a prop, tot són arbres, i fa fred! ens orientem amb la lluna i resseguim les petjades, finalment arribem a una pista nevada, salvats!
L'endemà ens despertem amb un dia radiant! ens calcem altre cop les raquetes, tenim una fita: Mt Hurricane (3694 ft, 1125 m, 700m desnivell). Després de pujar durant dos hores per enmig del bosc, arribem on els arbres ja no creixen i ens deiexen veure una vista de tots els pics de la zona, espectacular!
i sopar de despedida, totes les sobres en un pizza i acompanyat de bon vi! i ja parlem d'anar per setman santa a la zona de la Gaspesiè (on els Appalaches es troben amb l'Atlàntic), bons feelings!!!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
nena....això va viento en popa!!!!
i no em parlis de menjar...i menys de formatges que em torno boja!!!!
una abraçada immensa
Publica un comentari a l'entrada