verde que te quiero verde!

Unbelievable, incroyable, una passada! i és que en una setmana em passat d'abandonar el lado oscuro de les temperatures negatives a assaborir l'esclaforeta dels 20ºC! de tenir la ciutat blanca a començar a veure verd per tot arreu, fins i tot hi ha gent que ja té el jardí ben florit! a caminar per carrers desèrtics a passejar per carrers plens de gent, terrasses a tope! d'anar 90% del temps sota terra (metro, túnels) a reprendre la bici! increïble com en una setmana es veuen més somriures pel carrer. I clar, inmersos en tanta joia doncs em organitzat un pic-nic davant de casa. Repartim tasques, ens trobem a casa i baixem tota la infrastuctura al parc, trobem una taula, perfecte! mengem com uns senyors, amb vaixella i tot. Anem a buscar el café a casa i baixem les tasses i el brownie (coca robert). Sobretaula animada i ràpidament organitzem un espectacle cirquense entre diabolos, boles i frisbi. Dóna gust estar a fora, una siesteta sota el sol. I no som els únics. Nanos i més nanos amb les bicis, les pilotes, grups que han montat una red de badminton, barbacoes de gas, portàtils sobre la gespa, grups de lectura, el parc torna a ser nostre!!!!!!! Costa recordar que fa menys d'un mes estavem abrigats amb tres capes i fent via cap a pistes d'esquí. Un bon cap de setmana, a més, em pogut viure en diferit la “celebració per compartir tanta alegria” (m'ha encantat) dels meus cosins, l'Albert i l'Agnés i una mica de l'alegria també ens ha arribat....hi havia tanta, jejeje. És en aquests moments quan les distàncies es fan notar, quan la sensació de proximitat i de llunyania es barregen, quan t'adones que et manca el caliu de la teva gent. Sort de les cròniques, les fotos i els videos! I també ha estat un finde de hoquei. Aquesta ciutat es torna boja pel hoquei. Fa més de trenta anys que els Canadiens no arribaven a semifinals. Tothom ho celebra, però tothom. Cotxes de bombers amb la bandera, aparadors de botigues, casi tots els cotxes, els cartells electrònics del metro, de l'autobus. Cada ronda juguen al millor de set partits, que juguen en menys de dues setmanes, una bogeria. Les guixetes del metro pots trobar cartells amb els resultat actualitzat del partit, els camions de les obres amb la radio a tope perque mentres camines puguis saber com van. Nosaltres vem aconseguir comprar tickets pel setè partit de les semifinals. Si arriben a jugar el darrer partit, tindrem un dilema, ja que podem revendre els tiquets per cinc vegades més (i ens han costat 50 CAD x 4!!!!!). En fin, GO HABS GO!

voilà, la papillon!

El Rob, ens cita el diumenge a les 10:30h a la porta dels jardins botanics per veure papallones! El bon temps i les ganes de treure a passejar la bici ens ajuden a llevar-noa aviat i fer via, pedalant! quines ganes teniem de bicicletejar. Nosaltres i tothom! la ciutat, en una setmana s'ha omplert de gent, els carrers estan plens, gent amb ulleres de sol, xancletes, cares felices, bicicletes, terrasses plenes, finestres obertes, si, ja podem dir the winter is over!!!!!!1 Em convençut perque s'afegeixin al pla l'aina, una noia que vem conèixer al dinar de sant jordi, l'esra, una noia turca que ha arribat fa dues setmanes i al seu xicot turc que està de visita. D'això se'n diu poder de convocatòria! Després d'una hora ens trobem tots! estem a punt per les papallones! la promesa: 2000 papallones de 18 països diferents! pues si, ens sorprenen. Entrem en una mena d'hivernacle i quedem inmersos en un jardi frondós, ple de flors de molts colors i tot de papallones que no apren de voleiar per sobre dels nostres caps. N'hi que són inmenses, d'altres que quan tenen les ales plegades semblen els ulls d'un mussol i quan les obren un blau elèctric desllubra, d'altres que tenen uns pigments a les ales que canvien de color; blanc, blau, violeta. Molt bonic, molt lograt! Feia temps que no veiem papallones, i aquest cop sense patir per les abelles! Sabieu que existeixen les papallones i els moths (no he trobat traducció catalana, potser és el borinot, de fet, és com la cosa que sortia del capullo de seda dels famosos cucs i les moreres...). Doncs resulta que els moths quan surten de la crisàlide tenen de 4 a 20 dies per reproduir-se, posar els ous i morir. Quanta energia destinada a una vida tan curta......després d'aquest aprenentatge decidim fer una visita al lloc on fan la millor putine de montreal. Tauleta a la terrassa, perfecte, bones vibracions amb els turcs, visca la mar mediterrànea! que bé tornar a sortir al carrer!!!!!!!!!!!

Dolç, molt dolç!

Ara ja farà unes tres setmanes, els nois del laboratori ens van organitzar una sortida a una coneguda Cabane à sucre. Durant tres setmanes fa el temps idoni per la recollida del syrop d'erable. És a dir, durant l'hivern gela i l'arbre pren aigua del terra. Durant el dia les temperatures superen el 0 i l'aigua baixa i surt per un tubu que col·lecta tot el xarop en un cubell metàl·lic. Caldrà fer una reducció fins aconseguir el xarop. I les antigues cabanes que servien per col·lectar tot el suc i obtenir el xarop ara ofereixen dinars a grups i un ambient força pintoresc. El dinar no val massa (amb les expectatives que ens haviem fet..). Resumint; amanida, ous remenats, frankfurt, bacon i lonches gruixudes de pernil dolç fumat, ah i sopa de llenties. La gràcia; una botella de litre per taula plena de xarop d'erable. Després d'omplir-te el plat cal adicionar un bon raig de xarop per tot el plat! i al final, un buffet amb més d e14 postres basats en l'erable s'encarreguen de deixar-te KAO. Una passejada pels boscos col·lectors del xarop ajuda a fer baixar. Clar que al final ens espera la Tire. Un raig de concentrat de xarop calent es deixa refredar-se sobre la neu i amb un pal de fusta s'encargola obtenint un chupa-chup dolç, dolç. Sortida entranyable amb la gent del lab i primers indicis que la primavera està a prop.

13 d'Abril, sant jordi a Montreal!

El passat 13 d'abril vem participar del dinar de sant jordi que organitza el Casal Català al Quebec
cada any. Aquest i el dinar de castayada són els dos grans events del casal. I ens va sorprendre, doncs prop de cent persones es van trobar en el Club Espanyol del Quebec (sense comentaris) per disfrutar d'un pobre dinar (quatre xoricets, arbequines i un trocet de truita) però d'una agradable trobada de compatriotes. Majoritàriament, hi havia gent gran, la guanyadora, una dona que portava al quebec 50 anys! però molts eren fills de catalans. I aquest any estaven sorpresos de la quantitat de jovent, les parelles erasmus i els nous post-docs donen una nova visió! A més a més, un jove quebequà que va estar a barcelona durant 1 any va tornar amb la idea de montar una colla castellera! i nosaltres vem poder participar del taller que van organitzar per captar adeptes. De fet, tota la trobada estava montada per crear adeptes. Fins i tot el Mateu va ser el guanyador d'un llibre, el mirall trencat, de la Mercé Rodoreda! Així que vem apendre a fer de crossa i d'apuntalar una pinya sota ordres catalanes amb accent afrancesat. Potser és una de les coses que més ens va impactar, la de trobar-te amb gent quebequà enamorats de la cultura catalana i amb un català sorprenent. Una curiositat. Fa dos mesos vaig escriure un e-mail en el casal preguntant per si hi havia algú que conegués d'on podria aconseguir calçots a montreal! doncs el missatge ha estat llegit per 800 persones, molta gent s'apuntava a la hipotètica calçotada i al final m'he compromés a ajudar a orgnaitzar una carnada en algun dels parcs com a acitivitat del casal pel proper any, hi havia hueco! Després de l'actuació castellera, repartiment de roses (amb dispositiu d'aigua perque no s'assequin, increïble!), un cartell del port de cadaqués, vem anar tot el jovent a fer un cafetó. Tota la tarda xerrant, comentant la visió catalana des de diferents punts de mira. Així que ens anirem passant per algun assaig casteller (quan quedi inagurada la sessió del parc!) i jo tinc dos companyes per anar un dia a la setmana a fer ioga, que aquí és un furor, tu, però quan hagi anat ja us explicare perque la propera cita és una sala a 42ºC i sessions de 1:30h, i ja avisen que no es fa meditació!
En fi, que una agradable jornada, amb rosa i emoció castellera! I coincideix amb la setmana de la sobressada. Un company ens ha passat el contacte d'un home jubilat que es dedica a fer sobressada i botifarres cassolanes! Ja es retira de debó, però em arribat a temps de proveir-nos de dues terrines d'autèntica sobressada. Entre decidir si la sobressada es podia congelar o no, demà ens despedim de la darrera terrina, uhmmmmmm
Estem de Sant Jordi, doncs un paquet ens ha protat un parell de llibres en català!!!! gràcies família, que grans!!!!!!!!
Núria, Mateu, visquent intensament el Sant Jordi a Montreal!