verde que te quiero verde!

Unbelievable, incroyable, una passada! i és que en una setmana em passat d'abandonar el lado oscuro de les temperatures negatives a assaborir l'esclaforeta dels 20ºC! de tenir la ciutat blanca a començar a veure verd per tot arreu, fins i tot hi ha gent que ja té el jardí ben florit! a caminar per carrers desèrtics a passejar per carrers plens de gent, terrasses a tope! d'anar 90% del temps sota terra (metro, túnels) a reprendre la bici! increïble com en una setmana es veuen més somriures pel carrer. I clar, inmersos en tanta joia doncs em organitzat un pic-nic davant de casa. Repartim tasques, ens trobem a casa i baixem tota la infrastuctura al parc, trobem una taula, perfecte! mengem com uns senyors, amb vaixella i tot. Anem a buscar el café a casa i baixem les tasses i el brownie (coca robert). Sobretaula animada i ràpidament organitzem un espectacle cirquense entre diabolos, boles i frisbi. Dóna gust estar a fora, una siesteta sota el sol. I no som els únics. Nanos i més nanos amb les bicis, les pilotes, grups que han montat una red de badminton, barbacoes de gas, portàtils sobre la gespa, grups de lectura, el parc torna a ser nostre!!!!!!! Costa recordar que fa menys d'un mes estavem abrigats amb tres capes i fent via cap a pistes d'esquí. Un bon cap de setmana, a més, em pogut viure en diferit la “celebració per compartir tanta alegria” (m'ha encantat) dels meus cosins, l'Albert i l'Agnés i una mica de l'alegria també ens ha arribat....hi havia tanta, jejeje. És en aquests moments quan les distàncies es fan notar, quan la sensació de proximitat i de llunyania es barregen, quan t'adones que et manca el caliu de la teva gent. Sort de les cròniques, les fotos i els videos! I també ha estat un finde de hoquei. Aquesta ciutat es torna boja pel hoquei. Fa més de trenta anys que els Canadiens no arribaven a semifinals. Tothom ho celebra, però tothom. Cotxes de bombers amb la bandera, aparadors de botigues, casi tots els cotxes, els cartells electrònics del metro, de l'autobus. Cada ronda juguen al millor de set partits, que juguen en menys de dues setmanes, una bogeria. Les guixetes del metro pots trobar cartells amb els resultat actualitzat del partit, els camions de les obres amb la radio a tope perque mentres camines puguis saber com van. Nosaltres vem aconseguir comprar tickets pel setè partit de les semifinals. Si arriben a jugar el darrer partit, tindrem un dilema, ja que podem revendre els tiquets per cinc vegades més (i ens han costat 50 CAD x 4!!!!!). En fin, GO HABS GO!