Primera esquiada, primera sortida amb gent del lab!!!!

Aquest dissabte em fet la primera incursió a les pistes d'esquí alpí de la zona. I, a més, em estat acompanyats pel Rob i la seva dona. Aquí, el que més hi ha són pistes d'esquí de fons, però com que tenen algun que altre montículo doncs aprofiten per fer unes petites estacions d'esquí. El Rob, un company del laboratori ens ha proposat d'anar a esquiar amb el i la seva dona. Ells viuen molt a prop de Mt. Bruno, un d'aquests montículos que està a només 30 min conduint de la ciutat. Així qeu ens ha vingut a buscar a la sortida del metro, primer em passat per casa seva a recollir al dona i cap a les pistes! una hora de classes tots quatre amb un quebequà encantador i unes horetes de baixades per un aneu perfecta! estació molt familiar, molt tranquila, no cues, i unes vistes tremendes de la ciutat! ara, l'estació petita, petita! I depsrés cap a casa del Rob a fer una sopeta! fotos del viatge de nuvis per Alaska i visita pel jardí que està convenientment engalanat amb les llums que resegueixen tota la casa i amb un arbre inflable que té un home de neu als peus i un pare nöel a la punta de l'arbre! una molt agradable jornada amb bona companyia, i molt bones perspectives hivernals!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Doncs si, més de 15 cm de neu per tota la ciutat!

I si ja va ser màgic el primer matí que ens vem despertar veient com tot el parc estava blanc, encara va ser més màgic despertar-nos i veure com tot estava cobert per un pam de neu! Els carrers, els cotxes el nostre balcó. Les cares de la gent en sortir disposats a anar a treballar i veure com el seu cotxe estava litreralment sotarrat, la gent treient amb pales la neu de les entrades, de les escales. Un dia especial, les escoles han tancat, hi ha nens per tot arreu fent guerres de boles de neu, al metro la gent està emocionada. No cal dir que nosaltres dos ens enduem la palma. Som els únics que encara anem posant els peus dins la neu, que anem fent fotos, que portem una riatlla d'orella a orella. Neu fresca, fresca! I al centre de la citat sorpren el silenci. La neu esmorteix els soroll de cada dia. I així em estat tota una setmana! Poc a poc la neu es va fonent, hi ha carrers que en seguida els netegen i d'altres que es van refent els camins a mida que la gent va fent via. També hi ha carrerons que han quedat a les mans dels nen i estan plens de castells de neu gegants! Dins de les montanyes de neu, els nens hi construiexen túnels per amargar-se i passar de castell en castell. Hi ha qui porta el fill en un trineu, hi ha qui fa servir els esquis, i és que no es fàcil moure's, especialment pels carrers on hi ha molta neu i està molt trepitjada perque sembla que caminis per la sorra. Ara, el primer dia de la tempesta, el govern de montreal es va gastar 16 mil·lions de dolars per netejar les carreteres i els carrers de la ciutat, per intentar de reestablir ràpidament l'ordre a la ciutat. I és ara quan apareixen noves professions, hi ha un mint de gent dedicada a passar una mena de tallacesped que expulsa cap a un costat la neu per netejar les voreres, hi ha qui es penja amb un arnés per netejar les teulades i evitar grans acumulacions de neus que es puguin despendre de forma incontrolada, qui amb un pala va fent......i nosaltres, doncs gaudint d'una ciutat totalment diferent, coverta per la neu!

i com que portem una setmana flipats per la neu, doncs tenim un munt de fotos
http://www.flickr.com/photos/11893159@N07/sets/72157603371261489/show/

i les que vindram perque ja ens han dit que el millor encara està per arribar, haurem d'esperar, però, l'arribada de l'any nou!

La nuit dans le parc

Aquest cap de setmana ha fet fred, molt de fred! vem poder veure en el tèmometre -12ºC!!! impresionant. Però més encara abrigar-te, sortir al carrer i adonar-te que estàs bé, tot i que poc a poc et vas adonant de les mancances del teu vestuari. Tots dos coincidim que pròximament haurem de preveïr-nos d'uns bons guants! res, només unes imatges de la nit al parc! Segur que demà és diferent, perquè està previst que demà ens llevarem amb 15 cm nous de neu!

Le Peuple Invisible

Aquest divendres, vem mirar la cartellera de pel·lícules a Montreal. Entre les 10 top i havia una que en seguida ens va cridar l'atenció: The invisble nation. De fet, es tracta d'un documental i explica la història dels algonquins, els indis originaris de la regió de Quebec. En especial, explica l'evolució del poble des de l'arribada dels francesos i després dels anglesos i de com mica en mica han vist com les seves terres han anat disminuint. El pacte era 4 dollars per any i persona a canvi de firmar la cessió de les terres. Abans de firmar, però els algonquins eren convidats a vistoses festes amb grans quantitats d'alcohol. El poble ha anat deixant les seves tradicions nòmades, la pesca, la caça, i poc a poc s'ha anat aïllant en petites regions. Actualment viuen petites reserves o assentaments. No tenen aigua corrent ni electricitat, tot i viure al costat de llacs on hi ha instal·lats els generadors d'electricitat que alimenten les ciutats de Montreal, de Quebec. Els Jesuites francesos s'en van encarregar d'escoralitzar els petits algonquins. Moltes històries d'abusos sexuals en aquella època et fan posar els pèls de punta. Actualement hi ha vora de 9000 i tenen unes tases d'alfabatització molt elevades i una esperança de vida molt inferior que un canadenc. En definitiva, la història actual d'un poble que gaudeix de menys drets que els nous immigrants de canadà. Una pel·lícula molt recomenable!