Ascensió americana en un ambient francòfon!

Ha estat un gran cap de setmana! Un company del lab del Mateu (francés) ens ha convidat a passar el cap de setmana amb la seva promesa (quebequà) i tres amics seus (una noia marroquina, un noi de Montreal i la seva companya neoyorquina i de pare francés). Lloc: una bonica casa enmig del parc natural dels Adirondaks, part dels Appalaches i que conté les montanyes més altes de la zona. La caseta del bosc és d'una familia que els findes que no la fan servir la posen a lloguer, un bon sistema. Després d'atravessar la frontera americana, pagar sis dolars per fer-nos una visa de tres mesos i respondre un munt de preguntes, arribem divendres a la nit a la nostra cabaneta de fusta, quina meravella, i està oberta, increïble! tot és de fusta, grans finestrals i un altre curiositat típica de la zona, l'element bàsic de decoració es basa en l'alce. Salers, pantalles de làmpares, cortines de bany, quadres, jocs de taula, a tot arreu la vista detecta un alce! Fem inmersió lingüística francesa i cultural quebequà, que vol dir està tot el dia amb una bonica copa plena de vi! l'ambient és molt agradable, són gen molt maca i divertida! el dissabte, anem a fer una sortideta amb els esquis de fons, resseguim una pista que ens porta a un llac, molt tranquil. Aquí es segueix sempre el camí marcat i a l'inici cal enregistrar-se en un gran llibre.



Sopar magnífic basat en la raclette, mmmm! I encara hi ha forces per fer una breu caminata nocturna amb les raquetes pels voltants de la casa, pirimpipero! i en deu minuts ja estem més que perduts! i no hi ha cases a prop, tot són arbres, i fa fred! ens orientem amb la lluna i resseguim les petjades, finalment arribem a una pista nevada, salvats!

L'endemà ens despertem amb un dia radiant! ens calcem altre cop les raquetes, tenim una fita: Mt Hurricane (3694 ft, 1125 m, 700m desnivell). Després de pujar durant dos hores per enmig del bosc, arribem on els arbres ja no creixen i ens deiexen veure una vista de tots els pics de la zona, espectacular!



i sopar de despedida, totes les sobres en un pizza i acompanyat de bon vi! i ja parlem d'anar per setman santa a la zona de la Gaspesiè (on els Appalaches es troben amb l'Atlàntic), bons feelings!!!!!!!

Aupa le telemark!

Ara ja fa dues setmanes, vem pujar al cotxe el Mateu, l'Aleix i jo, direcció l'estació d'esquí Le Chantecler. Formem un trio espectacularMentres el Mateu demostra les seves hanilitats innates amb l'esquí alpí, l'Aleix balla sobre la taula de surf, jo m'apunto a les classes de telemark amb la gent del club alpi de canada. I resulta ser un esport de minories molt i molt divertit i que ofereix un munt de possibilitats per poder baixar per neus pols abundants i enmig de boscos, vaja, talment el que tenim per aquí! de moment, practiquem a l'estació d'esquí que tenim a 1h en cotxe i que no tanquen fins a les 23h!!!!! Ja aniré explicant que tal les evolucions en l'estil, molt per fer! Perque no us quedeu amb aquesta imatge del telemark (no seria just pels bons esquiadors) us passo els links de dos videos on la gent baixa amb un estil un tant més acurat.....

http://ca.youtube.com/watch?v=xnJvXF0r4P8
http://ca.youtube.com/watch?v=sx8HwL3YkG4

Les bons hommes de Québec!

Carnaval, carnaval.....
Tots quatre em enfilat cap a la ville de Quebec per poder viure el final del carnaval i conèixer el Bonhomme! A més, la gent de Quebec celebra aquest any ni mñes ni menys que 400 anys d'història, uala, uala! La ville de Quebec es troba a 240 km de Montreal seguint el riu sant Laurent que s'enfila direcció nord cap a l'Atlàntic. Això vol dir dues coses: fa molt més fred i hi ha molta més neu, a més, és una ciutat totalment francòfona i la ciutat més europea de tot Amèrica. Sèase: em menjat très bien et nos avons parlé beaucoup le français! Tots anavem tapats fins a les orelles, només es veien ulls, tots amb la roba d'esquiar! i em descobert els parches que donen calor, i les plantilles escalfadores.....a -20ºC tot s'hi val! sort que per la ciutat hi havien petites llars de foc per escalfar les mans...i un munt de bars!!!!

El primer que ens ha sorprés de la ciutat ha estat el volum de neu. Les cases de l'entrada a la ciutadella tenien neu que els hi tapaven les finestres, i un caminet amb parets de neu de dos metres era la única comunicació amb el carrer! les parades d'autobus estaven totalment encobertes de neus i fins i tot hi ha problemes per trucar des d'una cabina de telèfon! La gent ja no sap on posar la neu, perque fora conyes, és un problema greu! Per tot el país hi ha tret dels carrers. Però aquest any ha nevat tant que estat tots plens. I el riu no és una bona opció perque tiren moltes sals i abrasius a la neu per que es fo cementiris de neu on arriben camions carregats de neu que hanngui i seria perjudicial per l'ecosistema marí.....la ciutat està plena de gent amb pales, buidant les taulades, trencant les estalactites que pengen de les finestres i de les taulades, maquines fent camí per les voreres.....

A més, a Quebec, em descobert els bars de gel, els hotels de gel i fins i tot els castells de gel. Per tota la ciutat hi ha escultures de gel i escultures de glaç. I repartides per la ciutat hi ha zones de jocs de neu. Com em disfrutat! el millor: els tobogans! enormes pendents lliscants i, tu, sobre un trineu de quatre o bé sobre pneumàtics de tres en tres, molt divertit!












També em aprofitat per creuar el riu sant laurent i passar a l'altre vorera. Em pujat en un ferry i em pogut veure la ciutat des d'una prespectiva molt maca i em navegat per un riu mig glaçat, veient com els icebergs s'anaven trencant al nostre pas. Si mig tancavem els ulls estavem a l'artic!
I també em assistit a un concert de música tradicional. Aquí més o menys els hi agrada el tema polques. I finalment, la parade, la rua de carvanal. Correcte. I la presentació i despedida del bonhomme quebequà, que a diferència del nostre carnestoltes, aquest en marxar, entrega la clau de la ciutat perque li guardin i l'any vinent tornarà a aparèixer. Un ninot que sempre somriu, un pèl lleficos que abraça a tothom, però els hi encanta! I també ens ha sorprés la culturilla del brunch!. et lleves tard i t'en vas directament a un bar maco a fer una mena de super esmorzar mentres xerres, escoltes bona música i planifiques el que et queda de dia, una bona manera de començar el dia entre amics!

Abans d'anar a treballar.....

Ahir nevava, demà nevarà, el cap de setmana a Quebec de carnaval i la montanya de montreal encara per gaudir. Així que em posat el despertador ben aviat i el dia ens ha premiat amb una bonica sortida de sol per la finestra de la cuina i amb un dia radiant per anar caminant fins a la feina tot passant pel parc del Mont-royal! Els carrers blancs, tranquils, i després de 20 min ens em trobat a la falda del parc. Sorprenentment ja hi havia gent treballant per netejar la neu de les escales que porten al mirador, i tot el camí està aplanat. Unes traces d'esquí de fons acompanyen tot el camí. Nosaltres, ja em visualitzat la propera ascenció amb els esquis de montanya! la montanya tranquila, i molt canviada a quan la recordavem a la tardor, amb els arbres encara aguantant alguna fulla. A dalt, un cel net ens ha deixat veure la ciutat, amb les enormes columnes de fum de les calefaccions treballant sense treva. Baixem i en menys de 10 min ja estem tots dos, cadasqun altre cop al seu laboratori, més o menys, com cada dia!
epa aquí unes fotos del que ha estat un despertar per repetir!

Novetats.....Racun ja és aquí!

I és que la nostra estada per la ciutat comptal no podia haver estat més bona! no em parat de veure gent, de passejar pels carrers de barcelona, de sentir l'escalforeta del sol! quina ciutat més increïble. Ja se que pels que hi viviu cada dia, és la ciutat plena de turistes, de gent amb preses, de cotxes, de més cotxes. Però quan hi tornes, després d'haver estat una temporada a una altra ciutat t'adones de la vida tan especial que s'hi fa! I per cert, el bicing ens ha encantat, de debó!
i ja tornem a ser aquí, a la nostra ciutat-poble, tornant a la vida en parella! però ara a la casa hi tenim al Racun, una gentilesa de la família Bayó-Puxan! Doncs es tracta d'un conill, si, si, un conill, veieu les orelles? doncs aquest conill que li hem posat el nom de Racun (símil al nom del mapache en anglés, per complicar encara més el problema d'identitat de la bestiola) és capaç de fer un munt de coses! El més sorprenent és que tothom li pot enviar missatges, triar una veu i ell els reprodueix, o encara millor, reprodueix misatges de veu gravats en MP3, en fi, que pot fer un munt de coses i tot just ens estem coneixent!
us passem l'adreça on es pot enviar els missatges, sempre fa ilu rebre noticies de la ciutat comptal, de l'arribada de la primavera!!!! (http://my.nabaztag.com). I para muestra, un botón!