Ei, que ja tornem a ser aquí!!!! i és que ha estat un estiu molt mogut amb moltes visites i moltes sortides per descobrir noves parts d'aquest inmens païs. Un dia d'aquests penjarem la crònica dels viatges, perque han estat francament bé.
Però ara ja em tornat a la nostra vida montrealesa tranquila, calmada i emocionant. Tot i que repetim colors de tardor, aquests són diferents. Sabem que l'any vinent estarem tot just adaptant-nos als colors de tardor de la ciutat de Zurich! pel clima del país, suposo que mantindrem el nom principal del Bloc. A més, aquesta tardor també és especial perque tot just ara comencem a assumir que comencem a ser tres i que a la primavera tindrem un nou jaleo per casa!!!!! Ens espera un any ben diferent!
Però tornant a Montreal, la setmana passada vem trobar una pagina d'internet que t'informa de l'estat dels colors dels boscos a tota la provincia del Quebec. Sabent que moltes regions estaven a punt d'arribar al pic àlgid, decidim llogar un cotxe i esperar fins el divendres, quan fan les actualitzacions del mapa de colors, per decidir el lloc. En busca del bosc màgic. Ja ho tenim, al Parc National de La Mauricie estan en ple pic i es troba a només dues hores de la ciutat. Reservem una habitació en un petit hotelet i carretera!!!!! ja només sortir de l'illa veiem com els arbres van agafant diferents tonalitats, verd clar, groc, i el gran esperat, el vermell, que dòna una fo
rça al bosc tremenda. Anem per l'autopista (no pago), tot està tan tranquil, aires de tardor. El nostre hotelet resulta tenir davant la finestra una enorme M, d'amor (o de McDonals, depenent del punt de vista) i l'autopista. Sort que de 9 pm a 9am no hi ha cap cotxe i el lloc forma part del poble petit i tranquil. Dissabte tarda sortideta pel parc national, 8Km amb mirador inclós i amb una gran sorpresa. Enmig del camí ens trobem amb l'Aleix i la Morgane, els nostres grans amics de Barna-Paris. Que bé, aquestes coses també passen aquí!!!! fem l'ascensió al mirador plegats! El vermell sempre e
s veu allà, costa estar-hi envoltat. La passejada és molt agrable.a l'arribar als cotxes ens despedim perque ells tornem cap a Montreal i a nosaltres ens espera la nostra M d'amor! abans però, encertem el sopar! no hi ha res com guiar-se per l'ocupació del parquing de davant d'un restaurant. Com que aquí tots més o menys tenen la mateixa carta i els mateixos preus, no hi ha massa perill. Hi ha vegades que busques descobrir les diferències gastronòmiques de cada païs, aquest cop però em sedueix les similituds. M'encandila una sopa de ceba gratinada i una truita de riu! el mateu disfruta el seu bistec sobre pedra roent. Per 40 CAD (uns 28€) em sopat de meravella! El diumenge recorrem la carretera que atravessa el parc per gaudir dels colors de tardor i fem una caminada de 13Km pel mig del bosc. Tot és molt tranquil, ens creuem només am
b dos grups. Cal dir que aquí aquestes sortides són un pèl monòtones perque la frondositat dels boscos no
et deixa veure enllà. Però ha estat una bona estona i molt bon exercici, i fins i tot em vist dues llúdrigues nedant a un llac. De tornada a Montreal per la carretera secundària ens topen amb la fira de la harina seraceno. El poble, ple de música country i gent vestida a joc oferia galettes (o crepes) fetes amb aquesta farina per celebrar el final de la collita. Naturalment, ens em sumat a la festa gastronòmica, bon final de finde! i fins a la propera ben propera! nosaltres, continuarem a la cerca del bosc roig!
