Neu, neu!

Aquesta setmana la neu ens ha sorprés

Et lleves, i t'adones que tots els carrers estna blancs. La ciutat canvia completament! Per les nits hi ha una llum especial, i el silenci del carrer queda esmorteït. De tant en tant es sent algú com amb la pala neteja l'entrada o les escales de casa. nosaltres ja ens em comprat una pala i també em hagut de treure la neu de cada un dels esglaons. Ara esta nevant, molt. Sorpren com la vida a Montreal no perd la normalitat. La gent, un tant més abrigada camina un tant més ràpid. Contrasta les nostres expressions de sorpresa i d'alegria! Som els únics que tirem boles de neu, que caminem pels llocs on hi ha més neu i que ens quedem bocabadats mirant per la finestra del laboratori!

viatge al sur!

I es que després d'una setmana amb neu, em passat un cap de setmana cap al sud! em llogat un cotxe i juntament amb l'Aleix i la Morgane em conduit sis hores cap a Boston. Em comprovat com la neu estava aturada a la frontera!!! I Boston ens tenia preparat un finde asolieat, com l'hem disfrutat! i em pogut veure un munt de coneguts. Els sureños ens han acollit molt be, i també el Martí i la Mar amb qui em compartit bones estones esmorzant. La ciutat és un encant, es respira història! i tant el campus de Harvard com el MIT són sorprenents, quanta saviesa! M'ha fet pensar en tota la gent que estem fora, fent estades, doctorats, pos-docs, som un bon grapat visquent lluny de casa, adaptant-nos a noves formes de vida i molts en vistes a una tornada, d'altres ja plenament abduits en el nou país.

Ara, ja n'hi ha prou de tantes cançons nadalenques, llumetes i consumisme a un mes vista de nadal i dels tamanys de les hamburgers. A tot arreu es respira abunància i derroche!

Diumenge al vespre vem tornar al blanc Montreal, contents de tornar al nostre poblet!

i aquí continua nevant, ara neva molt, però que molt!

Poc a poc cap al món quebequà!

Arribes a un lloc nou, amb una llengua pròpia, o amb dues, amb noves maneres de fer, de veure les coses, de viure. Et sents com un estrany, com un admirador del nou escenari carrer. No t’hi sents identificat, no els entens. Poc a poc, però els vas coneixent, vas aprenent el seu idioma, els vas entenent. Continues però en la posició de fora. La setmana passada vem fer un altre pas cap a la inmersió quebequà. Ja em passat l’exàmen teòric per obtenir el carnet de conduir quebequà! I ja em localitzat un cinema on podem veure pel·lis d’aquí, on podem veure històries de la gent d’aquí. Passegem, anem a comprar, mirem de fer-nos entendre en francés, és difícil, però ens responen molt bé. Poc a poc, t’adones que és un procés molt i molt llarg, que la inmersió és molt lenta, però anem fent via. En pocs dies rebrem el carnet de la federació de marcheurs del quebec, a partir d’aquí provarem de fer sortides per aquestes terres, amb la seva gent. Poc a poc. Avui he vist l’anunci per anar a apendre la “gigue quebecois”, una mena de polka d’aquí, pot estar bé, no? Poc a poc ens hi anirem fincant en aquest nou món i us podrem explicar com són, com viuen en el món quebequà.

la tardor ja s'en va

Bones, em decidit reengegar el nostre petit espai cibernètic per tal de poder anar explicant tot el que ens va passant en aquest gran racó de món.

I la veritat és que ara ja portem una bona temporada per aquí. El Mateu ja fa vuit mesos que va arribar i jo vora els cinc! Hem passat bona part de l’estiu i em anat veient com les fulles dels arbres anaven canviant de color: vermell, taronja, groc, al terra! Hem anat seguint expectants el termòmetre, les temperatures van baixant, però sorprenentment, capa sobre capa i el fred no entra. Encara anem en bici a la feina. Però ja ens han tret el pàrquing de bici....la ciutat es va preparant per l’arribada de la neu. I nosaltres encara no tenim ni la pala, ni el sac de sal ni l’alfombra per evitar les relliscades de l’escala de l’entrada de casa, que com ja sabreu són exteriors.

Així, i fent un resum, podriem dir que l’estiu l’em disfrutat fent el canoe-camping pels parcs naturals de montreal, gaudint de la visita de la meva mare (la rosa) i de la bet, de l’arribada de l’Aleix i la Morgane (dos amics de barcelona també s’han instal·lat aquí per dos anys) i de la glòria i el manelic (una parella molt entranyable que han començat a montreal la seva volta per les amèriques i qui sap si ens retrobarem a Acapulco). I la tardor, doncs a destacar el Indian Summer, una setmaneta de caloreta enmig de la tardor que obligava a sortir al carrer, a dinar al parc, a mirar al sol!

I ara, ja ha començat la temporada de hockey, i gràcies als amics de Barcelona em anat a veure un partit (Canadiens 5 vs Flyers 2). Tot un espectacle! I abans que ens sorprengui la neu, ens hem anat d’excursió un cap de setmana a Nova York, on tenim la Silvia i el Miquel, dos companys de Barcelona que estan fent un post-doc i ens han acollit increïblement bé. Ens ha agradat compartir les experiències dels emigrants!

Així que aquí ens teniu! Anant descobrint la ciutat de Montreal i la seva gent, i sobretot, la seva gastronomia, una cuina molt internacional! Molt idònea per passar un hivern, a veure si aconseguim no repetir!

I ara que ja em fet una actualització ràpida, ara ja us podem anar explicant el que ens va passant, comentar les curiositats d’aquest nou país més al dia a dia!

Però no voldria passar full i començar un de nou sense un record al meu tiet, el tiet josemari, el tiet capellà, el tiet que rebia jerseis de llana fetes a mà per les senyores del barri de santa engràcia, del tiet calmat, tranquil, del tiet amb tanta energia per ajudar a qui calguès, al tiet que aquest dilluns ens ha deixat i aquí ha estat difícil de despedir des de tant lluny. Sort que tinc una família fenomenal que m’ha fet companyia en aquest tràngol.

Però avui ja és diumenge al vespre, i demà una nova setmana comença, la incertesa de si ens llevarem amb la neu al carrer, de si rebrem bones notícies de Barcelona, de si encara us trobarem més a faltar!

Així doncs, ens anirem veient!