dilluns, 7 de juny del 2010
Buscant el sol a Ticino em trobat palmeres!!!!!
Aquest dissabte era el meu cumple, i una cosa em venia de gust: un finde assoleiat! Així que em llogat cotxe, reservat habitació en una osteria a Cavegno i convidat els veïns a venir amb nosaltres. Ticino és el cantó suís és l'italià, música per les orelles. Per arribar cal atravessar un túnel de 17km, el Sant Gottard o be per la collada (espectacular!!!!). Sortim divendres i tot i que arribem molt tard compensa llevar-nos ja a puesto i comprovar que, efectivament, fa un sol espeterrant, i el paissatge ens sorprent, ens corprés. Dominen les valls estretes, altes i frondoses com nomes havia vist a nova zelanda. El verd es el gran protagosnista, i les roques. És una zona molt famosa pels escaladors. Els pobles també són molt caraterístics perque estan fets amb pedres a diferència de les cases de fusta que es veuen per tot el país. Gent amable i tranquila que gaudeixen de mes dies sol de tot suïssa, i ho saben jejejjejee.
Dissabte excursioneta a pble de cabanes de Gerra, un lloc que enamora. Sopar d'aniversari amb una bona pizza al forn de llenya en una terrasseta i ressopó al balconet de l'osteria.
I el diumenge enfilem carretera amunt per la vall de Sambuco fins a trobar la barrera baixada, paissatge alpí amb clapes de neu, rius abundants i prats florits. Gaudim d'un dinar campestre i de veure l'Èlia descobrint els rocs, les flors i l'aigua.
I tarda de passeig al llac de Locarno, fent parada obligada per un bon geladet abans d'iniciar el retorn a la plujosa ciutat de zurich. Aquest cop fem el pas de montanya per estalviar-nos l'hora de cua a l'entrada del túnel. Abans de tornar al cantó alemany fem parada per fer un bon rosti, ara si, ja estem preparats per afrontar la tempesta que cau a tot el cantó de Zurich, quina bona tria que em fet!
La propera vegada que ens passem per Ticino, farem fotos de les palmeres!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola familia suissa,
Hem descobert el vostre blog i encara estem al.lucinant de lo gran que esta l'Elia. Quina cara de contenta que fa a la muntanya! Ella si que sap que es el fred i la neu, no com nosaltres.... Bueno, a vosaltres dos tambe se us veu molt be i felicos, pero amb una nena aixi passeu desaparcebuts a les fotos :)
Petons dels tiets de Singapore
Marc i Martina
Publica un comentari a l'entrada