la tardor ja s'en va

Bones, em decidit reengegar el nostre petit espai cibernètic per tal de poder anar explicant tot el que ens va passant en aquest gran racó de món.

I la veritat és que ara ja portem una bona temporada per aquí. El Mateu ja fa vuit mesos que va arribar i jo vora els cinc! Hem passat bona part de l’estiu i em anat veient com les fulles dels arbres anaven canviant de color: vermell, taronja, groc, al terra! Hem anat seguint expectants el termòmetre, les temperatures van baixant, però sorprenentment, capa sobre capa i el fred no entra. Encara anem en bici a la feina. Però ja ens han tret el pàrquing de bici....la ciutat es va preparant per l’arribada de la neu. I nosaltres encara no tenim ni la pala, ni el sac de sal ni l’alfombra per evitar les relliscades de l’escala de l’entrada de casa, que com ja sabreu són exteriors.

Així, i fent un resum, podriem dir que l’estiu l’em disfrutat fent el canoe-camping pels parcs naturals de montreal, gaudint de la visita de la meva mare (la rosa) i de la bet, de l’arribada de l’Aleix i la Morgane (dos amics de barcelona també s’han instal·lat aquí per dos anys) i de la glòria i el manelic (una parella molt entranyable que han començat a montreal la seva volta per les amèriques i qui sap si ens retrobarem a Acapulco). I la tardor, doncs a destacar el Indian Summer, una setmaneta de caloreta enmig de la tardor que obligava a sortir al carrer, a dinar al parc, a mirar al sol!

I ara, ja ha començat la temporada de hockey, i gràcies als amics de Barcelona em anat a veure un partit (Canadiens 5 vs Flyers 2). Tot un espectacle! I abans que ens sorprengui la neu, ens hem anat d’excursió un cap de setmana a Nova York, on tenim la Silvia i el Miquel, dos companys de Barcelona que estan fent un post-doc i ens han acollit increïblement bé. Ens ha agradat compartir les experiències dels emigrants!

Així que aquí ens teniu! Anant descobrint la ciutat de Montreal i la seva gent, i sobretot, la seva gastronomia, una cuina molt internacional! Molt idònea per passar un hivern, a veure si aconseguim no repetir!

I ara que ja em fet una actualització ràpida, ara ja us podem anar explicant el que ens va passant, comentar les curiositats d’aquest nou país més al dia a dia!

Però no voldria passar full i començar un de nou sense un record al meu tiet, el tiet josemari, el tiet capellà, el tiet que rebia jerseis de llana fetes a mà per les senyores del barri de santa engràcia, del tiet calmat, tranquil, del tiet amb tanta energia per ajudar a qui calguès, al tiet que aquest dilluns ens ha deixat i aquí ha estat difícil de despedir des de tant lluny. Sort que tinc una família fenomenal que m’ha fet companyia en aquest tràngol.

Però avui ja és diumenge al vespre, i demà una nova setmana comença, la incertesa de si ens llevarem amb la neu al carrer, de si rebrem bones notícies de Barcelona, de si encara us trobarem més a faltar!

Així doncs, ens anirem veient!