Arribes a un lloc nou, amb una llengua pròpia, o amb dues, amb noves maneres de fer, de veure les coses, de viure. Et sents com un estrany, com un admirador del nou escenari carrer. No t’hi sents identificat, no els entens. Poc a poc, però els vas coneixent, vas aprenent el seu idioma, els vas entenent. Continues però en la posició de fora. La setmana passada vem fer un altre pas cap a la inmersió quebequà. Ja em passat l’exàmen teòric per obtenir el carnet de conduir quebequà! I ja em localitzat un cinema on podem veure pel·lis d’aquí, on podem veure històries de la gent d’aquí. Passegem, anem a comprar, mirem de fer-nos entendre en francés, és difícil, però ens responen molt bé. Poc a poc, t’adones que és un procés molt i molt llarg, que la inmersió és molt lenta, però anem fent via. En pocs dies rebrem el carnet de la federació de marcheurs del quebec, a partir d’aquí provarem de fer sortides per aquestes terres, amb la seva gent. Poc a poc. Avui he vist l’anunci per anar a apendre la “gigue quebecois”, una mena de polka d’aquí, pot estar bé, no? Poc a poc ens hi anirem fincant en aquest nou món i us podrem explicar com són, com viuen en el món quebequà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada